A l'octubre del 2019, després de la meva temporada de caricaturista a la Rambla de Barcelona, havia arribat a Cambodja en unes condicions clarament avantatjades respecte als anys anteriors. Aquesta diferència era que havia aconseguit mantenir la botiga que havia obert l'any anterior, gràcies a la col.laboració de la meva sòcia local, i a que havia aconseguit llogar les dues habitacions lliures dels pisos superiors fent quasi totes les gestions de manera online, de tal manera que aquest cop no hauria de començar de zero com els anys anteriors i podia enfocar-me en les meves creacions pràcticament des del primer moment.
Quedàven lluny els difícils moments inicials plens d'incerteses que havíem superat pas a pas amb grans dosi de creativitat, i ens disposàvem a fer front a un procés de consolidació de l'estudi d'art, aquest cop com a boutique, però també com a casa d'hostes amb un atractiu component cultural. A més, jo havia portat alguns materials de Barcelona i em disposava a explorar un parell de línies d'evolució de la meva pintura que m'haurien de permetre accedir a un major nombre de clients potencials.
Afortunadament, havia vingut de Barcelona també amb un parell d'encàrrecs que havien de posar a prova la tècnica descoberta l'any anterior, però ara utilitzant els materials que havia portat a la maleta. Sis mesos abans, havia marxat de Cambodja havent pintat amb un cert èxit una primera aproximació al retrat que consistia en una ballarina tradicional que havia vist actuar al circ de l'escola d'arts de Battambang, on jo mateix havia impartit tallers de dibuix i pintura en ocasions anteriors.
La peculiaritat d'aquesta obra era que, malgrat les petites dimensions de la cara, havia lograt un grau de realisme que permetia identificar a la persona, més enllà de les representacions estandaritzades o genèriques de les figures que fins aleshores havien aparegut als meus paisatges.
Tant era així que la mateixa ballarina es va reconèixer amb gran entusiasme per mitjà d'amics en comú quan vaig publicar la imatge a Facebook.
El cas és que, tot just superat el jet-lag, un encàrrec del meu vell amic, el gran mag Sergi Buka, havia de ser el banc de proves del meu primer retrat a Cambodja. Gràcies a la seva comanda vaig descobrir que el paper que havia portat de Barcelona podia funcionar, però no passava el mateix amb els vernissos que havia pensat que em permetrien estabilitzar la capa de pintura a l'oli amb que acostumava a donar els darrers retocs. Finalment, gràcies a aquest treball, també em vaig adonar de les grans dificultats que travessava per assolir el realisme quan, a més, pretenia conservar la línia negra del contorn que utilitzava per intentar transmetre el concepte d'il.lustració o comic que cercava per als meus llibres.
Va ser en aquest punt, quan haviem aconseguit que la casa d'hostes aparegués entre els tres establiments més ben valorats de Battambang a booking.com i quan per primera vegada haviem arribat a pensar que haviem assolit un nivell de despesa zero, que va esclatar la pandèmia de CORVID-19.
De sobte, es va aturar tot. "Tot", menys el lloguer del establiment. I veient que el tema anava per llarg, vam prendre la difícil determinació de tancar el negoci i de cercar la manera de viure amb el mínim de despesa.
Em va portar molts mesos adequar un nou espai per viure i, finalment, vaig acabar traslladant el meu estudi a un centre comercial "fantasma", on tot just tres o quatre botigues de la planta baixa restaven obertes.
La resta del edifici de 4 plantes, o bé mai s'havia arribat a obrir, o havia fracassat qualsevol negoci per una deficient visió empresarial.
Malgrat tot, durant el primer mes que hi vaig estar treballant, vaig tenir la sort que encara era obert un gimnàs a la planta alta amb un parell de desenes de clients que aparcàven els seus cotxes d'alta gama just en front del meu estudi.
Vaig aprofitar aquest poc marge de temps per encertar a pintar un quadre a l'oli sobre fusta de grans dimensions que mostrava la mateixa ballarina de la pintura que havia fet l'any anterior i que havia acabat venent tot just arribar. Amb aquest quadre buscava una alternativa a les dificultats de pintar amb oli sobre paper. En qualsevol cas, ja havia tingut èxit pintant un altre retrat sobre paper sense fer servir els olis. Podríem dir que el segon encàrrec que havia portat de Barcelona havia sortit tal i com esperava barrejant altres tècniques. No obstant, vaig considerar que uns potencials clients amb prou recursos tal vegada valorarien més una obra a l'oli sobre fusta que una de menors dimensions en tècnica mixta sobre paper.
Tot just acabada aquesta peça, no van trigar a arribar els primers encàrrecs dels usuaris del gimnàs. Tal vegada va ser un cop de sort, però el segon retrat de Barcelona em va anar bé com a mostra. Així podia oferir una versió més asequible sobre paper fins que els mateixos clients s'animéssin a fer algun encàrrec a l'oli. El cas és que gràcies a aquests primers retrats vaig poder seguir treballant uns mesos més, malgrat el gimnàs també acabés tancant i, d'ençà d'aleshores, el pùblic del centre comercial es pogués comptar, a diari, tant sols amb els dits d'una mà.
 |
| Tècnica mixta (grafit, aquarel.la, acrílics i gouache) sobre paper de 300 gr/m2, 100% coto |
